'EDUCAR ÉS MÉS QUE UN VERB'
CATORZENA SETMANA
Però si ja estem al desembre!
Els exàmens s'acosten i aquest primer quadrimestre es termina.. què ràpid ha passat tot.
Doncs, al que anava. La classe de didàctica general de hui ha començat d'una manera diferent a moltes altres. Com sabeu, al nostre professor Carles, li agrada que algú isca com a voluntari per a comptar alguna cosa que li agrade.
Hui ha sigut la nostra companya Paula la que ha decidit posar un vídeo però.. SORPRESA, el projector no s'encenia!
Carles, quan ha comprovat que de veritat no anava, ha decidit que comentàrem entre tots el text Demà examen per a resoldre els dubtes que tinguérem.
La nostra companya Mar ha preguntat i, a més, ha fet una xicoteta reflexió.. FER O NO FER EXÀMENS?, ACTIVITATS OBERTES A PART DELS EXÀMENS PERQUÈ ELS XIQUETS PUGUEN REFLEXIONAR? Ella ens deia que sí, i té molta raó.
Els exàmens solen ser proves objectives que no fan reflexionar als xiquets sobre algun tema interessant, llavors seria fantàstic que els mestres proposaren una vegada a la setmana, per exemple, proves obertes per a fomentar la reflexió i la creativitat dels xiquets a l'hora de pensar.
Només Mar ha preguntat i Carles, el nostre professor, s'ha adonat de que se'ns havia oblidat llegir-nos-lo i ho ha manat per al pròxim dia amb una faena extra: buscar la relació que té amb el que hem treballat a classe dels diferentes tipus de mestres.
Però després d'açò hem comprovat que el projector ja anava i la nostra companya Paula ha posat un vídeo anomenat 'Los nuevos retos de la educación', que ella havia penjat en el seu blog de didàctica general.
El vídeo és el següent:
Aquest vídeo el que realment intenta transmetre és que els mestres han d'educar en valors com el respecte, la tolerància i l'empatia, coses que són més rellevants que l'avaluació per mitjà de qualificacions numèriques, però el més important, per a mi, és que cal escoltar als xiquets i motivar-los per a que l'escola siga una cosa fantàstica.
Moltes vegades hi ha que eixir de lo tradicional i traure el millor dels xiquets a través de les emocions i les experiències.
A més, hem vist que està molt relacionat amb alguns temes que hem donat en classe, com per exemple: el currículum, què és ser un bon mestre, el tema de l'avaluació i, sobre tot, el tacte pedagògic amb els xiquets.
Per a finalitzar la classe, hem aprofitat l'hora que quedava per a continuar amb el nostre treball de la unitat didàctica integrada.
DIA 14/12/2017
BON DIA A TOTS!
Hui ha sigut uns dels últims dies de classe de didàctica general. Què ràpid s'ha passat tot.. si pareix que va ser ahir quan publicaren la nostra primera entrada al blog! Però, al que anava.
Aleshores hem començat directament la sessió comentant el text Mañana examen. Aquest, és una crítica a la pedagogia tecnológica, que planteja al mestre com un tècnic i no com un educador.
A partir del text també han sorgit diversos debats. El primer ha sigut sobre la psicologia de l'aprenentatge. Carles ens deia que cada xiquet aprén una cosa, però de manera distinta, és a dir, un ho pot fer de memòria, mentres que un altre és capaç de fer-ho de forma manipulativa.
Encara que la conducta d'obersvar és la mateixa, allò que s'ha aprés és molt diferent.
Deia que només t'ensenyaven a planificar, però encara molt pitjor, estaves obligat a aprendre cada un dels verbs que et permitien establir els objectius, i és, potser per açò, pel que es odia tant.
Encara que els objectius no siguen necessaris, quan t'enfrontes a fer una classe has de tindre un pensament de què és el que diràs per a després, poder reflexionar sobre si ha estat bé o no, però més importat, si funciona o no amb eixe grup.
A partir d'açò, ha sorgit una nova qüestió: NOMÉS ÉS AVALUABLE LO PREDICIBLE?
Segons el nostre professor Carles no, perquè avaluar mai pot ser predir els resultats de l'aprenentatge, ja que durant aquest procés poden aparéixer una gran quantitat de coses, bones o roïnes, però hi ha que avaluar-lo.. TOT TÉ UN ESFORÇ!
I de sobte, un nou debat: L'AUTOAVALUACIÓ ÉS UN MÈTODE CORRECTE?
Respecte a aquesta pregunta han sorgit diverses opinions. Uns pensaven que l'autoavaluació no consistia en el fet que els alumnes es posaren la nota, sinó en escriure què era el que havien aprés en un tema, un projecte, etc. No obstant això, altres pensaven que era posar-se nota, i sempre la millor.
I a través d'aquesta última opinió hem arribat a un nou debat: L'ALUMNE TÉ DRET A POSAR-SE LA NOTA?
Tots pensàvem que sí, perquè era una cosa que depenia de la consciència, però Carles creia tot el contrari: la qualificació de l'alumne és responsabilitat del docent i l'autoavaluació només servia per a saber què era el que s'havia après.
El nostre problema al pensar açò era que era que estàvem confonent l concepte d'avaluació amb el de qualificació.
Per a finalitzar la classe, ens ha dit algunes possibles preguntes de l'examen i hem continuat treballant en la nostra unitat didàctica integrada.
FINS ACÍ AQUESTA SETMANA!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada