CÉLESTIN FREINET

 EL AULA NO ES TAN SOLO UN AULA. SI EN ELLA HAY UN TRABAJO DE COOPERACIÓN ENTRE LOS PADRES Y LA ESCUELA, SE PRODUCIRÁ UNA BUENA COMUNICACIÓN ENTRE AMBAS.

NOVENA SETMANA

Hui ha començat una nova setmana de curs i amb ella, una nova classe de didàctica general.. aquesta assignatura que tant ens agrada a tots. 

L'entrada de hui, m'agradaria iniciar-la comentant la frase anterior de Freinet, un autor que hem treballat en classe. Aquesta, fa referència a la cooperació entre mares, pares i l'escola, és a dir, si això es complix ens podríem evitar milions de problemes. Però a més d'açò, també reflectix la idea de portar a l'exterior el treball que es fa en les aules amb l'objectiu d'informar a les famílies la manera en que es treballa amb els seus fills.

  DIA 7/11/2017

Com tots els dies, algú s'alça voluntàriament, o no, per a comptar-nos alguna cosa i hui, ha sigut el torn de la nostra companya Alba. 

Ens ha comptat que és cambrera i que en el seu treball hi ha molta desigualtat entre els hòmens i les dones. 
Comptava que quan ella portava molts plats en el mateix braç, els seus clients li deien coses com: '' pobreta, de veritat pots amb tot? '' i, no obstant això, als hòmens mai se'ls fan comentaris d'aquest tipus. 

Un altre exemple que ens ha dit està relacionat amb les begudes alcohòliques, la més típica és la cervesa.
Quan en una taula es demanen cerveses, mai se servixen en el costat de la dona, sinó en el de l'home.

Totes aquestes situacions, a les que moltes vegades no els prestem la suficient atenció, són DESIGUALITÀRIES.
Per tant, una manera de solucionar-les seria educant als xiquets i les xiquetes en igualtat des de que són xicotets, tant a casa com en el col·legi. 

Doncs, després d'aquesta xicoteta reflexió, Carles, el nostre professor,  ens ha demanat que ens posàrem per grups de 6 o 8 persones per a treballar les coses que cadascun havia trobat sobre Freinet, un famós pedagog francés i defensor d'una pedagogia que defensa als xiquets i les xiquetes. 
A continuació, cada grup havia de llegir en veu alta les idees que s'havien obtingut. Tot això, amb l'objectiu de posar-les en comú amb la resta. Aquestes són algunes de les idees més importants de la posada en comú:

• Va introduir com a treball de classe l'elaboració de textos i revistes escolars per part dels alumnes amb l'objectiu de fomentar la creativitat dels mateixos. 
• Comunicació externa de l’escola.
• Els xiquets i les xiquetes tenen l'oportunitat d'expressar-se lliurement.
• Ensenyar amb experiències en compte de amb llibres. 
• Les classes, s'organitzen en assemblees que s'utilitzen per a revisar el treball, proposar projectes o prendre algunes decisions.
• Correspondència escolar: compartir cartes o dibuixos amb amics d'altres escoles. 
• Idea de igualtat entre els xiquets i els majors.
  

Després d'aquesta activitat, Carles ens ha demanat que parlarem sobre les noves tecnologies, les TIC.  Per grups, teniem que pensar quines ferramentes es poden utilitzar per a innovar en classe i deixar de banda lo tradicional, és a dir, els llibres. 

Aquestes han sigut les nostres aportacions:

1. Projectar les imatges.
2. Programes com Kahoot o Socrative.
3. Que els xiquets facen presentacions, vídeos o blogs de classe.
4. Algunes manualitats.
5. Diaris virtuals.
6. Gravar-se amb les seues mascotes.
7. Manar cartes a altres col·legis.

  DIA 09/11/2017

Un altre dia més de didàctica general!

Hui ha sigut la nostra companya Rita la que ens ha comptat una cosa que li va passar a l'eixir de la seua casa.

Deia que hi havia un cercle de xiquets i dins d'ell un pare dient: ''el que li has fet al meu fill ho vas a pagar'' i moltes més coses d'aquest tipus. En aquest moment, un professor va haver d'intervindre per a poder evitar que el conflicte no tinguera greus conseqüències.

Això, el podem relacionar amb el que hem parlat aquests dies a classe. Que tot allò que succeïx en l’escola esta relacionat amb problemes de casa. 

I .. perquè desenvolupar un conflicte més gran? 

Podem considerar aquest conflicte com alguna cosa que no té cap importancia, però per casos com aquestos s'han desenvolupat grans problemes com és el bullying o el maltractament físic o psicològic. 

I, per a finalizar la clase, hem vist la pel·lícula TEMPS D'AMOR. Aquesta, es reprodueix en Japó (Kagasawa) en l’any 2002. L’objectiu del curs és aprendre a viure feliç.
Els professors fan llegir cartes als alumnes de classe per a conéixer el seu pensamet i empatitzar d'aquesta manera amb els altres. 

Hi ha una xiqueta que llig una redacció en la que conta la mort i l'enterrament de la seua iaia. Mentres la llig, s'emociona ja que la mort d'un familiar tan prop és alguna cosa difícil d'afrontar en un xiquet. Però, no sols ella s'emociona, sinó que els seus companys també i ací és on es posa de manifest l'empatia amb els altres, és a dir, es dóna molta importancia als sentiments dels xiquet perquè el que realment vol el seu mestre és que tots, dins de la mateixa classe, siguen amics i es defenguen i ajuden uns als altres.
Al finalitzar el curs, hi ha un company que se'n va del centre, a les hores, la resta li fan una cançó de despedida en la que compten totes les vivències amb ella.

En conclusió, podem fer referència amb alló que deia FREINET, de posar-los en assemblees i compartir els seus sentiments amb la resta de companys per a sentir-se bé i, sobretot, per a que tots els alumnes estiguen en igualtat, és a dir, que cap siga millor que un altre.
I fins ací aquesta setmana!