FINAL DEL BLOG

'NO HAY MEJOR EDUCADOR QUE EL QUE CREE EN SUS ALUMNOS'

Amb aquesta última entrada volem donar per finalizat aquest diari setmanal.

Per a nosaltres realizar cada setmana aquest blog ha sigut una experiència nova, entretinguda però, un gran repte. Encara que ha sigut una feina prou costosa, pensem que ha servit com a una ferramenta per fer-nos pensar, reflexionar i sobre tot,  per prestar molta atenció a classe! 

En general, les classes de didàctica han sigut diferents a totes les que hem tingut al llarg de la nostra vida com estudiants. Amb Carles, a banda de tota la teoria apresa, hem aprés a:

• Desenvolupar la creativitat. 
• Agilitzar la ment.
• Treballar en grup.
• Treure'ns la por de parlar davant de tota la classe.
• Portar una rutina setmanal.
• Confiar en les nostres capacitats.

Per tot això, volem donar les gràcies des de ací al nostre professor Carles. Per ensenyar-nos de forma diferent, per comprendre'ns, per ajudar-nos en tots els dubtes i per dir-nos les preguntes del exàmen.😜 El trobarem a faltar. Ha sigut un autèntic plaer tenir-lo com a professor.

Per últim, Estela, Elena y Laura us volem desitjar un BON NADAL, unes BONES FESTES I un FELIÇ ANY NOU.

DESCOBRINT ELS COLORS

ELS NENS DESCOBREIXEN CÓM ES FORMEN ELS COLORS DEL MÓN AMB JANDRO

Bona vesprada, companys i companyes!👋

Últim dia del primer quadrimestre... 🙈la primera etapa com a universitaris aplegat ha arribat al seu final, així que anem a extraure totalment les ultimes hores que ens queden.

Hem trobat un vídeo prou entretingut i divertit que pot agradar-vos😌

El vídeo és retransmès pel programa anomenat 'el Hormiguero'. Es tracta d'un "talk show" de televisió on podem trobar diversos continguts com l'humor, la màgia, les entrevistes i els experiments amb relació científica. És presentat per Pablo Motos, i a més, compta amb diverses col·laboracions com ve a ser la de Jandro.

Jandro és un humorista i presentador de televisió👳 que porta una de les seccions més entrenades del programa on els protagonistes són els nens i en moltes ocasions es veu reflectida la innocència que tenen.

En aquest video, Jandro fa creure als nens que poden canviar els colors del món amb una maquina. Esperem que el gaudiu!👏

UNA SETMANA ESPECIAL

'DIME Y LO OLVIDO, ENSÉÑAME Y LO RECUERDO, INVOLÚCRAME Y LO APRENDO'- BENJAMIN FRANKLIN.

PER FI COMENÇA L'ÚLTIMA SETMANA DEL PRIMER QUADRIMESTRE!! Estem feliços i tristos alhora. Feliços perquè ja arriba la festivitat més bonica de l'any, el Nadal, i perquè ja hem arribat a la meitat del curs. Però tota alegria comporta una tristesa: ens toca fer colzes, estudiar i donar tot el de nosaltres en Nadal per a poder realitzar els exàmens de gener el millor possible.

QUINZENA I ÚLTIMA SETMANA

Aquesta setmana va ser la més especial de totes ja que era l'última i es va basar en exposicions, exàmens i treballs. Res de donar classe!

  DIA 19/12/17

Pareix mentida la rapidessa amb què passa el temps. Ja estem en Nadal i en un res i no res anem a acabar l'any!

Doncs, aquest dia va ser molt diferent a la resta. Vam avançar el treball, la unitat didàctica. El nostre va encaminat, però encara ens falta molt per a acabar-lo. Ja tenim ganes de desprendre'ns d'ell, no s'acaba mai.

Ens pareix un treball molt entretingut i útil per als próxims anys, però és molt llarg i costòs de fer.

Esperem que Carles ens pose una molt bona nota, ja que estem treballant molt!

Ací, vam donar la classe per finalitzada!

  DIA 21/12/17

Aquest dia sí que va ser l'última classe de didàctica general i va ser diferent.

Una vegada va arribar Carles, ens va preguntar si teniem alguna duda sobre les preguntes d'exàmen que va dir la setmana passada. Jo vaig tindre una duda i me la va resoldre sense problemes.

Després ans va deixar temps lliure. En veritat aquest era per a aprofitar-lo i intentar avançar el treball, però la majoria de gent havíem de fer un exàmen de música i vam repassar.

Quan va passar 1 hora de classe, el professor ens va manar que possàrem en un paper aspectes negatius i positius de les seues classes. En el meu cas he possat el següent:

ASPECTE POSITIU: Reflexions i classes sense quasi teoria.

ASPECTE NEGATIU: Massa textos per a llegir.

Una vegada fet això, vam eixir de l'aula i vam llançar tots els papers per terra. Després, vam donar voltes al voltant del papers per a llegir-los i vam agafar un paper diferent al nostre amb l'objectiu d'escriure el nostre punt de vista. Doncs, això vam fer.

Per a finalitzar, vam tornar a eixir de l'aula, vam tirar els papers per terra i vam agafar un altre. Ara l'objectiu era diferent: havíem de compondre una cançó o un poema amb els aspectes positius i negatius que possava en el paper que havíem elegit.
Nosaltres vam formar un grup de cinc persones i vam cantar amb el ritme de la cançò 'Mon pare no té nas'.

La veritat que vam divertir-nos molt i vam riure, que és del que tractava al fi i al cap.

Ací vam donar per finalitzada l'assignatura. Per a nosaltres és un auténtic plaer haver conegut a Carles.

LA HISTÒRIA DE LA VIDA D'IVÁN

IVÁN, EL XIC QUE VA PERDRE LA VIDA PER CULPA DELS SEUS PARES I QUE VA DEIXAR UNA EMOTIVA CARTA AL MORIR

L'altre dia, buscant unes coses en internet vaig trobar, per sorpresa, una història que pel seu títol em va cridar l'atenció i vaig decidir llegir-la. M'agradaria recalcar que no se sap si és una història real, però estic segura de que molts xiquets viuen o han viscut situacions molt paregudes a la d'aquest xic i per això, és molt important que mai la oblideu.

Iván era un xiquet de 7 anys que patia bullying en el col·legi. A pesar d'això, tots els dies s'alçava per a anar, ja que era bon estudiant i li agradava molt el seu professor. Però com ja he dit abans, patia bullying; no tenia amics i durant tots els patis es quedava en l'aula, també es reien d'ell perquè era ' repugnant ' i per portar els mateixos vaquers desgastats, la mateixa camiseta i les mateixes sabates trencades tots els dies.

Un dia, al finalitzar les classes, va decidir robar una samarreta pensant que no tenia amo però, per desgràcia, quan tornava a sa casa altres xiquets li van agafar per sorpresa, donant-se així un cas de violència. Un motiu més pel qual Ivan es podia sentir molt pitjor. A l'arribar a casa, sa mare també li va renyir i, pitjor encara, li va pegar. Ací observem que aquest xiquet patia tant en el col·legi com a casa i no tenia el suport de ningú. 

Una vesprada, en el col·legi, els van manar que dibuixaren quin era el seu millor son. I sabeu quin va ser el seu dibuix? Una família jugant feliç, eixe era el seu son. 

Ací arriba la part més trist de la historia. Va arribar el dia en el que Iván, a causa d'unes ferides causades pels seus pares, va morir. Els metges, van trovar en la seua mà una carta que deia:

'Estimats papà i mamà, estic aterrit perquè sóc lleig, desagradable i estúpid. Ho assente, se que no podeu voler-me. Mai vaig voler molestar-vos. Tot el que volia era aconseguir un abraç de mamà i sentir les paraules et vull, o jugar amb papà. Se que sóc una vergonya per a vosaltres. Mai seré com voleu.'

Tots els xiquets tenen dret a ser volguts. L'abús infantil és una cosa que ocorre cada segon, cada minut, cada hora, cada dia, en tots els països, en totes les ciutats i en tots els col·legis.
Els xiquets es mereixen una llar segura, sense violència.

EL VALOR D'UN ABRAÇ ÉS INCALCULABLE

TOTS SOM IGUAL!

MASCLISME ALS CATÀLEGS DE JOGUETS?

Fa temps vam parlar a l'aula sobre el masclisme als llibres de text. Aleshores, m'ha semblat interessant parlar sobre el masclisme als catàlegs de joguets de Nadal.

Arriba el Nadal i amb ell la il·lusió dels xiquets més menuts de la llar. Com és tradició, els nens comencen a 'portar-se bé' per a rebre molts regals del Pare Noel i els Reis Mags.

Al mateix temps, les botigues de joguets comencen a treure els catàlegs per a facilitzar la feina dels pares...

Lamentablement el debat sobre joguets per a xiquets i joguets per a xiquetes continua existint. 
Un bon exemple són aquests catàlegs: 'Elles juguen a les nines i ells al baló. El color rosa és de xica i el blau de xics.' Els grans magatzems tenen la 

DIFERENCIACIÓ DE COLORS: ROSA I BLAU.

Des del moment de l'embaràs, ja es comencen a preparar coses blaves o roses depenent si és un xiquet o una xiqueta. I com no pot ser d'una altra manera, es plasmen els colors 'de xics' i 'de xiques' en els catàlegs; no solament en la decoració de la pàgina, sinó que fins i tot, les joguets són d'un color o d'un altre segons el sexe. 
Per qué una xiqueta no por utilitzar joguets blaus?

DIFERENCIACIÓ ENTRE SUPERHEROIS Y PRINCESES.

En les revistes nadalenques sempre podem trobar disfresses. En aquests casos també apareixen greus situacions sexistes que continuen deixant la dona en el pitjor lloc. Quan busquem disfresses per a xics podem vore una gran quantitat de tipus de superherois, però si volem disfressar a una xiqueta solament podem trobar disfresses de princesetes, fades...

Aquest cas és molt masclista. Quin problema hi ha? Les xiquetes no poden ser valentes i fortes com els superherois?

MASCLISME EN LES FEINES DE LA LLAR.

Un dels joguets típics que se sol regalar en aquestes dates són les cuines o elements de la llar. Però resulta molt curiós, cóm, quasi sempre, en els catàlegs apareixen les piquetes treballant, mentre que els xics no apareixen per aquesta secció. 

De nou ens trobem amb un cas de masclisme.

TOT AÇÒ ÉS NORMAL EN L'ACTUALITAT?

Crec que haurien de canviar totes les revistes de joguets per a que no hi haguera cap diferenciació entre les joguets de nens i nenes.
Tots tenen dret a utilitzar qualsevol tipus de joc sense que li diguin 'marimacho' o 'mariquita', com sol passar.
És l'hora de actualizar-nos i mirar més enllà.

I, per supost, com en quasi tot, els docents o futurs docents tenim un important paper: hem d'intentar educar els xiquets i xiquetes sense diferenciacions entre ells.

EXPOSICIÓ A LA NAU

EXPOSICIÓ A LA NAU: 'ESCOLES I MESTRES: DOS SEGLES D'HISTÒRIA I MEMÒRIA A VALÈNCIA'

El passat dia 5 de desembre vam visitar una exposició a la NAU sobre la història de les escoles a València.

QUÈ ÉS LA NAU? UN POQUET D'HISTÒRIA... 

L'edifici de La Nau és la seu de la Universitat de València des de la seua fundació a la fi del segle XV.
El Consell general de la ciutat va acordar en 1498 l'agrupació de tots els estudis superiors de la ciutat en un Estudi General i va impulsar elevar-los a rang universitari. Va adquirir per a això una sèrie de cases i solars que s'alçaven als voltants del carrer de La Nau i va encarregar a Pere Compte la seua remodelació.

En 1499 els Jurats o representants de la ciutat van redactar els primers estatuts de la nova institució, que va obrir les portes a 1500. La butlla papal (Alexandre VI) i el privilegi reial (Ferran II el Catòlic) que donaven rang d'universitat als estudis van arribar a 1501 i 1502.

El creixement i expansió de la Universitat de València a partir dels anys 60 als campus de Blasco Ibáñez (estudis de ciències de la salut i humanitats), campus dels Tarongers (estudis de ciències socials i economia) i el campus de Burjassot-Paterna (estudis de ciències bàsiques i tècniques) va reduir les funcions acadèmiques de la Nau, que s'ha convertit en el referent de l'activitat cultural i institucional de la Universitat de València.

En l'actualitat, La Nau, a més de constituir la seu institucional del Rectorat acull, com a Centre Cultural, recull una part important de les activitats culturals de la Universitat de València (exposicions, teatre i música) i és un espai de trobada i debat (conferències i congressos). La Nau és també la seu de la Biblioteca Històrica i acull les dependències de diversos serveis universitaris, entre ells els vinculats a l'àrea de cultura i patrimoni.

QUINA EXPOSICIÓ VAM VORE? DE QUÈ VA TRACTAR?

Doncs, a l'exposició 'ESCOLES I MESTRES: DOS SEGLES D'HISTÒRIA I MEMÒRIA A VALÈNCIA', vam poder observar i ser conscients del desenvolupament històric de l'escola primària a València des de 1840.

Més en concret, va tractar d'una reconstrucció social de més de dos-cents anys: problemes, missèries, èxits, fracassos... En aquesta exposició vam trobar tot tipus de material escolar antic: llibres, llibretes, pupitres, propostes didàctictiques...

Us deixe informació sobre aquesta per si algú està interessat en visitar-la:

Lloc: 

Centre Cultural La Nau, Sala Acadèmia

Data:

De 28 de novembre de 2017 a 18 de març de 2018.

Horari:

	De dimarts a dissabte, de 10:00 a 14:00 hores. Diumenge i festius, de 10:00 a 14:00 hores.
	Dilluns tancat.
	Entrada lliure

Va ser una activitat prou interessant i, per fi, vam eixir de la rutina.

KEATON JONES, NO AL BULLYING!

NO HO PERMETES, ACTUA!

Keaton Jones és un xiquet que, per desgràcia, ha sigut una víctima més de bullying. 

La seua mare va publicar un vídeo en que ell, entre llàgrimes, es preguntava quin era l'objectiu de fer-li mal i provocar-li sofriment.
Gràcies a aquesta acció, el seu cas ha sigut conegut per tot el món, ja que va eixir en les notícies de molts països. 

Aquesta és una cosa realment trista, però l'emissió de vídeos com aquestos podrien ser vàlids, desde el meu punt de vista, per a conscienciar a les persones, però sobretot als xiquets i adolescents, de com se senten les persones que ho patixen.

Frases com: ¿Por qué intimidan?, ¿Por qué se alegran de ser malos con personas inocentes?, demostren a la perfecció el patiment d'un xiquet a l'escola. Els seus companys ho discriminen dient-li que és lleig, que té un nas gran o que no té amics.

I ÉS QUE, COM ES POT SENTIR UNA PERSONA QUE EL SEU DIA A DIA ÉS AIXÌ?

Anar a l'escola hauria de ser, per a tots els xiquets, una acció agradable i motivadora, però en cap cas deuria de ser una cosa desagradable.

Aquesta és una tasca, en part, dels docents i futurs docents. Cal aconseguir que l'escola siga un lloc divertit, un espai més de vida per als xiquets, en que disfruten i no patisquen com Keaton James o molts més nens que han sigut víctimes també, perquè tots som IGUALS i ningú pot ser discriminat per la seua aparença física.. NO AL BULLYING!

Ací vos deixe el vídeo del xiquet.

Per a poder animar al xiquet després d'aquesta situació tan greu per a ell, molts famosos han mostrat el seu suport per les xarxes socials convidant-lo a estrenes de pel·lícules o moltes coses més!

Al meu entendre, que un testimoni sobre el bullying s'haja fet tan viral, planteja el dubte de si és efectiu per a que augmenten les denúncies d'aquestes situacions.
És important crear consciència col·lectiva i fer una visió del problema que patixen molts xiquets i xiquetes dia a dia i  que pot tindre greus conseqüències en els seus futurs.

Per a que hi hagen menys casos de bullying s'hauria d'intervenir des del primer moment i implicar-se en les situacions. 

A més, entre els xiquets s'ha de fomentar el comportament i el respecte mutu, però sobretot, crear empatia. 

STOP BULLYING!