QUÈ SIGNIFICA AVALUAR?

'ENSEÑAR A PENSAR, ENSEÑAR A CUESTIONAR, ENSEÑAR  A SER. ENSEÑAR NO ES SOLO TRANSMITIR CONOCIMIENTO'

DOTZENA SETMANA
Bon dia a tots! Comença una nova setmana...

  DIA 28/11/2017

La classe va començar amb una cançò que va posar Irene, una companya nostra. Aquesta s'anomena 'La Mestra' i l'ha va proposar perquè li agrada el grup que l'ha compost, anomenat 'Zoo', i el tema del que parla. 
Reflexa el canvi tan gran en l'educació des de la dictadura de Franc.

A continuació us deixe el videoclip que vam posar a l'aula:

A continuació, vam parlar sobre l'avaluació. Però, què és realment açò?

Els companys van donar la seua opinió: Miguel va dir que, quan parlem de l'avaluació pensem directament en els exàmens. En canvi, Aina va comentar que l'avaluació significava moltes més coses que un exàmen, significa altres aspectes més importants.

Entre tots vam comentar que l'exàmen no valora l'esforç que es fa durant tots els dies a casa (l'estudi, el temps dedicat), sinó que genera patiment, rabia, estrés i sobre tot competència entre els companys de classe. 

A més, aquest porta a la memorització. Però, qui pot tindre la responsabilitat?

• Uns companys van dir que la responsabilitat la tenien els professors perquè volen les respostes tal qual el llibre. És a dir, es necessita memoritzar el temari per a dónar les respostes que volen.
• Altres van apuntar que la responsabilitat era del sistema educatiu. Però, per què? Perquè ens exigeixen una determinada nota.

En conclusió, els profesors, normalment, li donen més importància a un nombre que al realmente après, cosa que no hauria de ser així.

Després, va començar el debat de les notes... Qui són els que posen les notes? El mestre o l'alumne? Donc, és un tema molt interessant per a parlar.

• Alguns de la classe van pensar que l'alumne és qui es posava les seues pròpies notes, ja que són ells mateixos els que estudien i fan els exàmens.

• Altres pensàven que posar les notes era una feina propia dels professors i que les notes depenien segons el mestre qualificador (Aquesta idea era la que va defendre Carles, el nostre professor). 

Molts mestres solten aquesta frase: 's'han possat ells mateixos la nota, no han estudiat'. Però no, els mestres haurien de ser autocrítics i pensar en el tipus d'exàmen que posen, els tipus de classe que donen... no sempre tot el que fan està bé.

En acabar aquest debat, va començar un altre... Quina diferència hi ha entre l'avaluació i la qualificació?

Doncs, després de debatir-ho entre nosaltres, Carles va deixar ben clar que:

• Avaluar significava VALORAR. És a dir, no soltament valorar a l'alumnat segons el seu rendiment i els seus coneixements, sinó també significa valorar el procés de la classe i la tasca del docent.

• I qualificar significava reduïr l'avaluació a una categoria, que pot ser numérica o d'altre tipus. A més, és una qüestió administrativa, i per tant, obligatòria. 

I va sorgir, de sobte, una altra qüestió: L'AVALUACIÓ POT SER OBJECTIVA? REALMENT HO ÉS?

Carles, va comentar que hauria de ser objectiva però es subjectiva actualment. També va recalcar que mai podria ser objectiva perquè qui elabora els instruments d'avaluació és el mestre.

Y, qué són aquests instruments?

Són el medi amb les quals la mestra o el mestre podrà registrar i obtindre la informació necessària per a verificar els èxits o les dificultats dels seus alumnes. Un exemple de intrument són els exàmens, però existeixen molt més instruments per a evaluar (interns: evaluació del treball de classe; o externs, aquells que es roben fora del procés d'aprenentatge). 

Doncs, una vegada sabut açò.. ÉS NECESSARI FER EXÀMENS EN PRIMÀRIA? (Aquesta és una altra qüestió que ens va plantejar el notre professor). Ell no creu necessari fer exàmens amb xiquets de primària, ja que comparteixen més vida amb el mestre que amb els seus pares, i es sap perfectament qui sap la lliçò o no o qui s'està esforçant més.

Però, Carles, va deixar clar que en el nostre nivell, en la universitat, si que utiliza aquest instrument perquè serveix com a instrument d'aprenentatge. Ja que a la nostra edat creiem que tot el que no va per a exàmen no te importància, i serveix com una eina per a que fem les coses que mana.

I per últim, vam parlar que el dret dels alumnes era saber quin criteris havia seguit el mestre per a qualificar de manera subjectiva (no arbitrària) com he comentat abans, però raonada.  Aquests han de ser públics i explícits.

Després d'una bona estona parlant de l'avaluació, vam passar a parlar sobre les pautes que haviem de seguir per a fer el treball final: la unitat didàctica integrada. Hem de posar i parlar dels següents aspectes:

1. TITOL
2. NIVELL
3. OBJECTIUS, FINALITAT (GENERAL, PER ÀREES)
4. CONTINGUTS PER ÀREES
5. CALENDARI D'ACTIVITATS
6. QUINES DIFICULTATS TROBEM QUAN DISENYEM UNA UNITAT DIDÀCTICA?

Finalment, ens va deixar traballar a l'aula.

Va ser realment una classe molt diferent a les altres i ens va permetre reflexionar sobre molts aspectes de l'educació: els exàmens, l'avaluació, els criteris per a avaluar... Crec que no és necessari fer exàmens a totes hores ja que solament serveixen per a memoritzar la teoria durant una setmana. Les classes haurien de ser més practiques i menys teòriques. La pràctica és el que més ajuda als estudiants a desenvolupar els seus coneixements. Per això aquest instrument d'avaluació no em pareix adequat.

  DIA 30/11/2017

Hui la classe va a ser molt distinta a la resta, ja que ens va manar que continuarem fent el treball final de la asignatura: la unitat didàctica. El nostre gru, nosaltres, hem triat el títol 'SOM METGES'  i anem a desenvolupar el tema del cos humano i els hàbits saludables.

A més, ens va tocar ,a la majoria de la classe, triar centre per a fer les pràctiques a l'hora de didáctica i vam haver de baixar a l'aula d'ordinadors. Nosaltres vam tindre sort, i vam elegir els centres que més ens agradaven. En un res i no res estarem fen pràctiques, i quines ganes tenim!

Per últim, va manar llegir el text 'Mañana exámen' per a poder comentar-lo la següent setmana.


Em va parèixer un dia molt different I em va semblar curiós que Carles ens deixara temps per a fer el treball de didàctica, no tots els professors ens farien aquest favor.

ACÍ VA ACABAR LA SETMANA! Va ser una setmana prou lleugera...Tant de bo foren totes així.