SEGONA SETMANA D'ACTIVITATS COMPLENTÀRIES

'L'EDUCACIÓ ÉS LA VACUNA CONTRA LA VIOLÈNCIA I LA IGNORÀNCIA.'

ONZENA SETMANA

  DIA 21/11/2017

Ja estem quasi en l'última setmana d'aquest mes i açò vol dir que.. els exàmens ja estan ací! 

Doncs, al que anava. Hui teníem classe de didàctica general i sí, teníem, perquè aquesta és la SEGONA SETMANA D'ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES, pel que només hi ha classe de 09:00 a 11:00h del matí.

Ací vos deixe totes les activitats que oferixen els diferents departaments de la Universitat de València durant aquesta setmana tant diferent:

Com podeu veure, es realitzen activitats des de les 11:00h del matí fins a las 21:30h de la nit.

Totes són interessants, però durant aquesta setmana hi ha hagut una que a més era divertida. Ha sigut el taller de teatre que havia preparat Carles, el nostre professor de didàctica general. 

L'activitat es cridava Taller de teatre social: Vivències a l'escola.

Ací donem per finalitzat el dia!

  DIA 23/11/2017

Hui, encara que seguim en setmana d'activitats complementàries, sí que hem tingut classe de didàctica general. 

Per a començar la classe, al nostre professor Carles li agrada que algú s'oferisca com a voluntari per a comptar alguna cosa que siga interessant i hui, ha sigut el torn de la nostra companya Belén.

Ens va dir que en l'Ajuntament de València han posat una exposició que s'anomena LES ALTRES VÍCTIMES però, què és açò de les altres víctimes?

Com sabeu, aquesta és la setmana contra la violència de gènere i per això l'Ajuntament ha decidit habilitar una sala per a exposar dibuixos que han fet alguns xiquets mentres les seues mares denunciaven en comissària que havien sigut maltractades. Doncs, ells són les altres víctimes d'aquesta violència tan greu.

A més, els dibuixos que ells fan demostren perfectament les situacions que viuen a casa i com se senten ells, una cosa realment trist.

Després d'aquesta xicoteta introducció ens hem posat en cercle per a seguir treballant el llibre de El tacte en l'ensenyança. Aquest, parla de la importància del tacte pedagògic, és a dir, la manera que tenen alguns professors d'actuar en l'educació dels xiquets i que es manifesta a través del silenci, els gestos, l'ambient, la mirada, l'exemple i la parla. 

Al llibre s'explica cada una d'elles amb una xicoteta història d'un professor o professora. 

Doncs, per a treballar-lo, Carles deia el número d'una pàgina i si algú hi havia assenyalat una frase que li havia cridat l'atenció o volia reflexionar sobre alguna cosa havia de dir-ho. 

En el meu cas, he triat la frase següent:

 'Evidentemente, no son solo los padres, los profesores y otros educadores los que dejan huella en el niño. Son muchas las experiencias de una persona que está madurando las que contribuyen positiva o negativamente en el carácter y la personalidad. Pero solo los adultos que mantienen una relación pedagógica con la gente joven y que se acercan a ellos con intenciones pedagógicas hacen de la formación del carácter el proyecto de sus acciones'

I és veritat que quan un professor, o un altre educador, té tacte deixa empremta en els xiquets.

A més, moltes vegades, ells troben en aquest tipus de mestres una ajuda que en la seua casa no tenen a causa d'una situació familiar roïna. Però aquesta és, com deia el nostre professor Carles, una de les coses més gratificants d'aquesta professió, que els xiquets es recorden de tu.

Altres companys van dir les seues frases i a través d'açò vam arribar a un debat molt interessant: COM ACTUAR D'AVANT D'UN XIQUET QUE TÉ PROBLEMES. 

La pregunta a la que havíem de contestar era la següent: CAL TRACTAR-LOS A TOTS PER IGUAL? 

Alguns pensaven que calia tractar-los a tots per igual perquè els companys podrien pensar del xiquet que té problemes que és diferent a ells i això, podria acabar en una situació d'exclusió. Però altres pensaven el contrari, és a dir, que calia tindre més atenció en el xiquet amb problemes, però d'una manera molt subtil per a que els altres no es donen compte, ja que tots són iguals.

Per últim, hem parlat de la vocació.

La pregunta que tots ens féiem era: Cal tindre o no vocació per a ser mestre? Carles ens va donar la seua opinió a partir de la seua experiència personal.

Ens va comptar que quan ell va acabar Magisteri va pensar que mai s'anava a dedicar a ser professor perquè no li agradava '' torturar '' als xiquets i les xiquetes. Però un dia, per diverses circumstàncies, va haver de fer-ho. Doncs, una vegada és la teua professió has d'assumir les responsabilitats que comporta perquè treballes amb persones i cal tractar-les amb respecte. Però, açò és vocació? NO SE SAP. 

Per a finalitzar la classe ens va manar unes preguntes per a que pensàrem sobre l'avualació:

• És objectiva?
• Qualificar i evaluar és el mateix?
• Com s'hauria d'avaluar en primària.

I ací donem per finalitzada aquesta setmana!