PARES CONTRA PROFESSORS O PROFESSORS CONTRA PARES
Actualment, en les reunions de l'AMPA, l'única cosa que s'escolta en les conversacions entre pares i professors són: problemes, atacs contra l'escola o, fins i tot, als mateixos Mestres.
En canvi, fa uns anys, els professors i els pares eren els millors aliats per a afavorir l'educació dels alumnes. Però, com ja hem dit anteriorment, amb el pas del temps les coses han canviat, i molt, perquè ara ja no són aliats, sinó enemics.
Abans, quan un xiquet es comportava malament en classe o el seu rendiment escolar era nul, els pares concertaven una reunió amb el tutor per a demanar-li consell sobre què fer per a poder millorar la situació. La majoria de vegades, els pares es posaven de part del professor acceptant, en tot moment, les mesures que aquest reprendria contra seu fill.
En canvi, ara, molts professors arriben a sentir-se amenaçats pels pares. Aquests, discutixen sobre els castics que s'imposen als alumnes, qüestionen la manera en la que s'impartix la classe i, fins i tot, són capaços de culpar al mestre de les males notes del seu fill per una suposada mala gestió de l'aula.
No tota la responsabilitat de l'educació de l'alumne ha de caure en el professor, sinó que els pares també han de posar de la seua part perquè els fills s'assenten abrigats, però tampoc sobreprotegits ja que açò pot conduir a greus conseqüències en un futur, com per exemple, no saber solucionar els problemes per si mateixos.
Per tant, seria raonable que la relació entre ambdós fora adequada perquè es necessiten mútuament, no per a traure millors notes, sinó per a millorar fora de l'aula.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada