COM SÓN ELS SISTEMES EDUCATIUS EN ALTRES PAÏSOS?

'ELS MILLORS MESTRES ENSENYEN DES DEL COR, NO     DES DELS LLIBRES'

 QUARTA SETMANA

 

Ja estem en la quarta setmana... la veritat que és impressionant com passa el temps de ràpid, si fa res acabàvem de començar la universitat! Si ens descuidem ens plantem en els exàmens de gener!

Doncs, al que anava. Aquesta quarta setmana ha sigut igual o més intensa que les anteriors:

   DIA 3/10/17

Abans de començar la claase, Sara, una companya nostra, ens va comentar la seua experiència dins d'un centre juvenil al qual pertanyia 3 anys i del que era monitora.
En acabar la seua explicació,  Carles va fer una petita reflexió del que acababa de comentar. Segons va dir, l'experiència influeix en la nostra tarea educativa.
Després va fer un xicotet recordatori del que havíem fet des de que va començar el curs i finalment va començar la classe.
Hui tocava parlar de les diferents estructures dels sistemes educatius segons les lleis que havien existit a Espanya des de que el mestre Carles va començar a estudiar, és a dir, des de finals del segle XIX.
La primera que va explicar va ser la del propi mestre, que havia existit fins a l'any 1960. Aquesta estructura era la següent:
   
       CURS                      EDAT DEL XIQUET
   ⇒ MATERNAL                        4 ANYS
   ⇒ PARVULARI                       5 ANYS
   ⇒ PRIMÀRIA                     6 FINS ALS 10 ANYS
   ⇒ BATXILLER ELEMENTAL         11 FINS ALS 14 ANYS
   ⇒ BATXILLER SUPERIOR          15 FINS ALS 16 ANYS


La següent estructura que vam comentar va ser la del sistema educatiu de l'any 1970, al que van pertànyer els nostres pares, anomenada LGE:

A partir d'aquesta(tots estudiaven el mateix, no hi havia una altra via per a aquells que fracasaven) es comença a plantear una reforma de la llei, ja que havia un elevat percentatge de fracàs escolar. 
És per açò que apareix una nova estructura anomenada LOGSE, la qual vam comentar entre tots:

Vam comentar les novetats d'aquesta nova llei:

-El curs d'infantil no és preparatori sinó que tenen que aprendre una sèrie de conceptes.

-En l'ESO, tota la població té que estudiar fins als 16 anys per a tindre una formació bàsica.

-Va aparèixer una via profesionalitzadora, l'FP.

Després, la llei va canviar i va apareixer la LOE, que tenia la mateixa estructura que la LOGSE, però van realitzar alguns canvis en el currículum.

A més, ens va explicar que l'actual llei, la LOMCE solament variava principalment en una cosa: els alumnes tenen diferents currículums.

Finalment, vam veure un vídeo que anava del sistema educatiu de Finlandia, uns dels millors del món. 
Ací deixe alguns aspectes que poden cuidar l'atenció:

-Entren a l'escola per primera vetada a l'edad de 7 anys.

-Hi ha pocs alumnes per classe, per a que el mestre puga atendre'ls a tots per igual.

-No hi ha quasi avaluacions, tot es basa en el desenvolupament a l'aula.

-Els mestres es formen de la següent manera: els mateixos alumnes donen alguna classe i son observats per mestres que després, en una asamblea, els diuen els errors.

-La finalitat d'aquest sistema és favoreixer l'equitat i eliminar les desigualtats.

Ací vam donar la classe per finalitzada.


   DIA 5/10/17

Aquest dia, Belén, una companya nostra, es va oferir com a voluntària per a parlar d'alguna cosa interessant o que li haguera cridat l'atenció. I va parlar de la seua pel·licula favorita que tenia molt a veure amb el tema de l'educació.

A més, la setmana passada, Carles ens va recomanar que llegirem 'Freire Pedagogía del Oprimido' per a comentar-lo a l'aula el dia següent. És un text de reflexió crítica de la realitat educativa. I, com sempre fem, havíem de triar una frase que ens haguera cridat l'atenció, la meua va ser: 'Es por esto por lo que una de las características de esta educación disertadora es la “sonoridad” de la palabra y no su fuerza transformadora: Cuatro veces cuatro, dieciséis; Perú, capital Lima, que el educando fija, memoriza, repite sin percibir lo que realmente significa cuatro veces cuatro'. I és la crua i trista realitat. El sistema educatiu actual es basa en això, en memoritzar, repetir i no entendre realment el significat d'allò que hem d'aprendre. Segons aquest relat, els alumnes som oprimits pels educadors, els opresors, es dediquen a emmagatzemar-nos informació com si estiguerem buits. És allò que anomena 'la concepció bancaria de l'educació'. A més, apareix un altre concepte desenvolupat per Freire: l'educació problematitzadora, en la que es plantegen qüestions per a estableixer un diàleg.  

Després de comentar tot això vam parlar del 'homeschooling', que és el procés que perseguix l'educació dels xiquets exclusivament en el context de l'hogar familiar o en cercles un poco més amplis, però en tot cas fora de les institucions tant publiques com privades. Com totes les formes d'educació, és molt respetable i cada família és responsable dels seus xiquets. És a dir, cadascú ha de considerar el medi adequat per a que el seu menut aprenga i es desenvolupe de la manera més correcta possible.

Per últim, vam veure el documental 'EL PREU DE SER ELS PRIMERS' on explicava el sistema educatiu de Corea del Sur. És curiós com els menuts de primària fan un curs de l'exèrcit amb l'objectiu que siguen més competitius, com alguns tenen classes particulars a les 23:00 de la nit... o fins i tot com la majoria passen unes 50-70 hores dins d'un aula. És clar que en aquest país l'educació és una forma de vida i no un dret com en Espanya i estudien per al seu futur laboral. Viuen per a treballar, no treballen per a viure...

Després d'això, el mestre ens va manar que comparàrem en un full per grups el sistema educatiu de Finlandia i el de Corea. A més havíem d'eixir a la pissarra per a possar les idees en comú.
Finalment el full del grup va acabar d'aquesta manera...

i la pissarra d'aquesta altra...

I vam trobar una conclusió: S'obtenen els mateixos resultats desenvolupant diferents mètodes. Però les relacions entre la població són millors en Finlandia.

Com acabeu de vore, va ser una setmana prou completa i intensa, a més d'interessant.